El sexo de los diputados catalanes

Siguiendo el ejemplo de iniciativas como la wiki What is the (gender) gap of...  que ofrece datos sobre el equilibrio de los sexos en los eventos relacionados con internet y la sociedad digital, y viendo que en las noticias de los diarios que he leído hoy sobre las elecciones catalanas nadie habla de esto, he hecho mi propia estadística y mi propio primer gráfico en excel con el número de mujeres y hombres diputados en las elecciones catalanas del 25 de noviembre 2012.


Los porcentajes de diputadas en cada formación política se pueden ver en la siguiente tabla


La formación con mayor paridad (46,15% mujeres) ha ganado tres escaños respecto a 2010 y es


seguida de Convergència i Unió (CIU), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular (PP), y por último Ciutadans (C'S) y Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

El conservador PP es el único partido político encabezado por una mujer, Alicia Sánchez-Camacho, y ha ganado un escaño.


Conocí la iniciativa What is the (gender) gap of...  por lilaroja en twitter. Thank you!
Si os ha gustado, ¡pasadlo!

Comments

  1. Hola,
    Es curioso que el dos días recibo comentarios 'sorprendentes' sobre la CUP. Uno lo que acabas de publicar y otro el que te copio a continuación:
    envio article que he fet pel Pèsol Negre, espero que convidi a reflexionar. Parlo del que conec i del que em preocupa. Que els anys no esborrin la memòria feminista!! una forta abraçada


    ESGUARD FEMINISTA DE LES CUP
    (o “ves amb compte amb el present que construeixes, ha de tenir molt a veure amb el futur que desitges”)

    L’escollit per ser cap de llista de la CUP-Barcelona és David Fernàndez, membre històric del col·lectiu La Torna (espai polític independentista de la vila de Gràcia). Per a les persones que no ho sàpiguen, el 2008 es va endegar una campanya (“Jo a la Torna no hi participo”) en contra d’aquest col·lectiu, doncs davant d’una denúncia d’agressió sexual (protagonitzada per dos homes del col·lectiu cap a una altra membre d’aquest), el col·lectiu va decidir expulsar la dona agredida, que s’havia atrevit a denunciar públicament, marcant així precedent en un comunicat que van fer públic. Qui va entregar la carta d’expulsió a la companya agredida, en nom de La Torna, va ser el mateix David Fernàndez.
    Amb aquella carta d’expulsió a la dona agredida, que van fer pública, van donar un avís a totes aquelles que defensem que mitjançant la denúncia pública de les agressions, sigui a la feina remunerada, sigui a la feina política, sigui dins la parella, sigui on sigui; aconseguiríem fer pressió social contra els abusos i d’aquesta manera deixaria de ser privada, silenciosa, normalitzada i infravalorada aquesta violència quotidiana contra les dones. L’avís de la carta de La Torna era clar: si denuncies, t’expulsem.
    Aquesta actuació política davant les agressions contra les dones i companyes de militància no pot ser oblidada perquè no hi ha hagut cap rectificació a posteriori ni cap autocrítica. I això no és un problema personal contra aquesta persona -en David Fernàndez-, sinó que és un problema polític de part dels "moviments socials" de Barcelona, aquells que consideren que és digne de representar-nos i consideren per tant que les dones hem de seguir sent silenciades i assetjades impunement per part dels nostres companys de lluita. Aquesta postura reaccionària heretada d'uns moviments socials que silencien les campanyes i accions directes feministes, no pot ser excusa de cara a la decisió de la CUP d'escollir com a representant a la cara més visible de La Torna.
    Per tot plegat, la decisió d’escollir aquest cap de llista per Barcelona té un alt contingut polític antifeminista i deixa des d’un inici el “programa antipatriarcal” de la CUP en paper mullat. La Torna i David Fernàndez segueixen fent pudor fins que demostrin el contrari. La CUP no representa els moviments socials, anarquistes i feministes no els recolzarem. Contra el capitalisme i el patriarcat, contra tot abús, ara i sempre, no oblidem!
    On podeu trobar més informació sobre aquest procés: en el dossier "LA GOTA QUE FA VESSAR EL GOT":
    -A internet: http://feministesindignades.blogspot.com.es/2011/06/la-gota-que-fa-vessar-el-got-reflexions.html

    ReplyDelete

Post a Comment

Popular Posts

Edificios enfermos en Barcelona y alrededores

Rembrandt me persigue

Antonio Vivaldi: Magnificat et Gloria

Why I liked The Hunger Games

Historias de Delacroix